Un segell de Lola Anglada
En el ple municipal de 9 de
febrer de 1939, poc després de finalitzada la guerra civil a Tiana, es decideix
fer un nou segell municipal i podem llegir en l’acta del ple: Se acuerda encargar a la Sra. Lola Anglada
la confección de un nuevo modelo de sello municipal que responda al nuevo
estado Nacionalista.
No he trobat en els arxius
municipals més dades sobre aquest acord, però entre febrer i l’agost de 1939
Tiana utilitzà un segell que sota el meu punt de vista va ser fet per Lola
Anglada en resposta a la petició realitzada pel ple municipal.
En aquest segell que reprodueixo,
podem veure l’Alegria, les muntanyes de Tiana i en la part inferior queden
representades les vinyes. En un principi diríem que és l’únic dels sis segells
que ha tingut Tiana durant la seva història que no estan representades les
quatre barres. Però una catalana com Lola Anglada no podia ometre aquest
detall, i les quatre barres hem d’intuir-les camuflades entre els cinc xiprers
al costat de l’Alegria on és el cementiri. Enginyós detall per poder sortejar
una possible censura de l’època.
Finalitzada la guerra civil, amb
la Lola Anglada acusada de roja i separatista, van avisar al seu pare de que se
l’endugués fora de Catalunya, però ella no va voler de cap manera i va dir que
ella era a casa seva i que era Franco el que no hi era i el que havia de tocar el dos. Va llogar una casa al carrer Enric Granados en
el que va viure uns dos anys.
Al maig de 1940 va morir la seva
mare i al desembre del 1941 el seu pare. En la revista L’AVENÇ de febrer de
1978 Lola Anglada deia: “Un dia vaig anar a Tiana, on la meva germana gran
vivia a la casa dels pares. L’alcalde de llavors, el senyor Nolis, em va donar
garanties que no em passaria res i fins i tot em va oferir la seva casa per si
tenia por. Em va assegurar que faria sortir tot el poble si algú em volia fer
alguna malifeta. Llavors em vaig instal·lar aquí i ja no me n’he mogut més. Mai
no va passar res de greu fora d’algunes amenaces de falangistes i alguns
animals morts – gats i gossos- que em vaig trobar al jardí. Tothom sabia
l’estima que jo tinc pels animals.
Josep Ma Toffoli i Carbonell