dilluns, 29 d’abril del 2013

LA MALLERENGA N. 26.- Març 2013

TIANA, BALL DE PUNTS

Amb el nom de ball de punts s'havia practicat un tipus de ball de gitanes en alguns pobles del sud del Maresme del qual hi ha referències a Tiana, a Badalona (Barcelonès) i a Teià. 

Possiblement aquest ball de gitanes havia tingut un aspecte bastant diferent de tal com avui el coneixem i es deuria acostar als tipus de balls de gitanes més primerencs. El ball conegué la seva època de més popularitat cap als anys 1870, abandonant-se després i essent restaurat posteriorment el 1914 a Tiana per en Baldomer Giral com a reclam per al seu cafè.

 La versió de 1914 sembla que va ser bastida damunt d'un vals i així el trobem esmentat el 1936 al Diccionari de la dansa que diu: Antic ball de parelles, de caràcter espectacular, propi de Carnaval, que havia estat ballat, per l'estil de ball de gitanes, pels pobles de la rodalia a manera d'espectacle. Passà bastant temps sense que fos ballat, i fou restaurat farà uns vint-i-cinc anys, donant-li, però una interpretació coreogràfica totalment diferent de la del ball primitiu, del qual només en resta el nom. La restauració fou feta per un cafeter anomenat Baldomer el qual emprà, per la música, una tonada de vals molt vulgar i de les més corrents en el seu temps. Quant a la coreografia, adoptà uns quants moviments de Bolero. Els balladors sonaven castanyetes i les balladores pandereta.

 El 1944 Josep Ventura i Llates recull el ball de Juli Giral, fill d'en Baldomer. Aquesta versió, però, no conté cap vals. En canvi conserva l'ús de castanyoles i de panderetes.

 L'any 1991 en una conferència-taller organitzada per l'Esbart Català de Dansaires, es proporcionà el següent escrit: “ L'any 1944, Juli Giral en una nota oral a Josep Ventura i Llatas, li donà referències d'aquesta dansa que havia estat ballada per darrera vegada a Tiana l'any 1914. El restaurador d'aquest ball va ésser Baldomer Giral, pare de l'esmentat Juli Giral. Baldomer giral l'havia ballat en la seva joventut, ja que pels vols del 1870 és quan aquesta dansa havia conquerit la màxima popularitat. Es ballava també a Badalona, en competència amb Tiana, rivalitzant les dues poblacions en veure qui la treia millor.

 Segons la versió recollida per Josep Ventura i Llates, el nombre de parelles que prenien part en el ball era de vuit i per interpretar-lo portaven abans castanyoles, que després les noies van substituir per panderetes, conservant els nois les castanyoles.

 El mèrit en la interpretació d'aquesta dansa l'any 1870, segons Juli Giral, consistia en el trenat o creuat de peus, que equival a la paraula “entrechat” usada en la terminologia de l'escola de dansa. El ballador que en feia més era considerat el millor, el que feia que fos tingut per capdanser.

 Donat que aquest punts eren la part més meritòria i així ens ho fa creure el nom donat al ball, per aprendre a realitzar-los, els dansaires s'aguantaven d'una corda penjada al sostre a fi d'exercitar-se en el moviment dels peus.

 Aquesta dansa s'acostumava a fer en una sala on entraven les vuit parelles, unes darrera les altres, al compàs de la música a temps viu de marxa. Per fer el ball es col·locaven en fila formant dues rengleres: una d'homes i l'altre de dones.

 L'any 1870, època en què aquest ball gaudia d'una més gran popularitat, els homes duien vestit de vellut amb calça llarga, faixa de seda vermella i anaven calçats amb sabatilles de ballarí professional. Les dones anaven vestides a l'estil de la pagesia catalana.

 Quan Baldomer Giral el va restaurar l'any 1914, els dansaires anaven vestits a l'estil de les pintures de Goya: els homes duien calça i jaqueta curtes, de seda, mitja blanca, armilla florejada i ret al cap. Les dones també a l'estil de l'època del pintor, amb faldilles de seda de colors llisos i calçades amb sabates de saló del mateix color de la faldilla.

 La restauració d'aquesta dansa va ser possible gracies ales dades facilitades a Josep Ventura i Llates per Juli Giral de Tiana.

 Tot i el nom de ball de punts, l'hem de considerar com un ball més de gitanes, ja que llevat den la manca de comparses, té tots els altres elements que el tipifiquen: l'època de l'any: carnaval, l'ésser ballat per una colla amb assaigs específics; la finalitat de l'espectacle, àdhuc fora de la població, i fins i tot l'estructura del ball que, encara que no coincideix amb cap estructura de la comarca, si que ho fa amb l'estructura del ball de gitanes de Castellbisbal, també deixat de ballar per la mateixa època.

 Es desconeix el tipus de formació instrumental que l'acompanyava en les diferents etapes. Es creu, però, que el recorregut, i possiblement recapta, que s'havia efectuat almenys al segle XIX comportava una formació no gaire extensa.

 Josep Ma Toffoli i Carbonell

 BIBLIOGRAFIA: Pompili Massa i Pujol.-Lo ball de les gitanes en la Maresma.

dilluns, 1 d’abril del 2013