LA MALLERENGA N. 30 - Desembre 2013

NI TIZIANA, NI TITIANA

TIZANA

En el número 33 de la revista Tiana de maig del 1956 el Baró d'Esponellà escrivia en el seu article de “Notas para la historia de Tiana” un de  titulat "TIZIANA" que comença amb el següent paràgraf:  En el año 989, aproximadamente un siglo después de la llegada de los ejércitos francos que liberaron nuestras tierras del poder de los musulmanes, se cita por vez primera, en un documento del “Liber Antiquitorum” de la Catedral de Barcelona, el nombre de nuestra villa con la denominación de TIZIANA, nombre indudablemente romano.

Uns paràgrafs més endavant diu sobre l’origen del nom: Aquí caben varias conjeturas, sin que podamos llegar a un resultado cierto. I més endavant continuava amb TIZIANA "seria corrupción de TI-ti-ana procedente del nombre patromínico Ti-ti-ano".

És a dir, el nom de TITIANA és una hipòtesis, o una possibilitat donada pel Baró, però no tenim cap prova documental que realment tal com deia el Baró sigui cert.

Aquest article publicat l’any 1956 va servir a Josep Ma Padrós i Cuyàs per a la seva obra “Como nació Tiana hace 2.000 años” que va ser premiat als Jocs Florals de l'any 1960 i va ser publicat l’any 1961 ja que menciona que el nom de Tiziana surt en documents del segle X i parlen de l’etimologia de la paraula Tiana.

Aquest article del Baró surt mencionat en articles posteriors que parlen de l’origen de Tiana, i jo mateix he fet referència en alguna ocasió de l'any 989 com el primer any en que surt documentalment Tiana, i també he utilitzat el nom de TIZIANA com origen de l’actual nom de Tiana.

En el número anterior d'aquesta col·lecció de la Mallerenga vaig exposar diversos documents del segle XI i en tots ells Tiana apareix com TIZANA. Em crida l’atenció doncs, que en un sol document i del segle X surti TIZIANA, i dins de la meva curiositat vaig a l'arxiu de la Catedral a consultar la documentació sobre el Liber Antiquitorum i la meva sorpresa és veure que en el Liber Antiquitorum no hi ha cap document del segle X en que es mencioni a Tiana, ni como TIZIANA ni TIZANA. Consultades també les fitxes dels pergamins del segle X, el resultat és el mateix, cap document de Tiana.

Surt dons una nova incògnita: D’on va treure el Baró aquesta data i aquest document?

Repassant les Notes del Baró en el número 49 de setembre de 1957 el Baró diu:" El 16 de mayo del año 989, en el Condado de Barcelona y en el Término de Tizana se vende una pieza de tierra plantada de viña . Esteve es el vendedor y son los compradores Bernat Joan y su mujer Estefania. El precio se fija en seis mancusos de oro".

Dues dades importants en aquest document, la primera és que menciona TIZANA, no TIZIANA com en l'article de 1956, i en posteriors articles del Baró d’aquest i altres documents sempre menciona TIZANA, però mai desmenteix el nom de TIZIANA. La segona dada és la data 16 de maig de 989 i amb aquesta dada torno a consultar el Liber Antiquitorum i resulta que hi ha un document amb aquesta data, però no és d'una venda, és una permuta entre Fredbert i la seva muller Mirable amb el bisbe Vives de Barcelona, unes terres que tenen al terme de Santa Eulàlia de Provençana. No surt per enlloc ni Tiziana ni Tizana.

S'ha de continuar buscant quina va ser la font d'informació del Baró. Al juny de 1900, el Rev. Mossèn Josep Mas és nomenat encarregat de l'arxiu de la Catedral i comença la tasca de reordenar els fons documentals, el contingut dels quals arriba a conèixer com ningú més. Amb encert se l’ha anomenat el Cronista modern de la Seu i del bisbat de Barcelona. Amb senzillesa i afabilitat posa l’arxiu a l’abast de tots els investigadors, i cal suposar que el Baró d'Esponellà va recórrer a la documentació i estudis de Mossèn Mas pels seus treballs sobre la documentació antiga de Tiana.

Finalment a l'arxiu de la Casa Ardiaca trobo la documentació personal de Mossèn Mas en la que hi ha quaranta un folis amb dades de Tiana, documentació prou interessant per dedicar-li un altre número de La Mallerenga. Finalment en aquesta documentació surt el que estava buscant, el que segurament seria la font d’informació del Baró sobre el document mencionat de l'any 989, una fitxa del Mossèn en la que menciona el document amb la data del 16 de maig de 989 i referent a TIZANA ( no a TIZIANA com mencionava el Baró en el seu primer escrit). Pel seu interès reprodueixo aquesta fitxa en la que surt la referència de l'Arxiu “Diversorum A.N. 2385 que repassant el publicat pel Baró, menciona aquesta referència en l'article mencionat del número 49 del setembre de 1957.

Consultant aquet document a l'arxiu de la Catedral, resulta ser un pergamí del segle XI i no correspon a la data que diu Mossèn Mas de l'any 989. Com a la fitxa diu Notes Històriques del Bisbat de Barcelona torno a l'arxiu del Bisbat per a la recerca de més informació. Exposant el tema que estava estudiant a l'encarregada de l'arxiu, em dóna la pista definitiva al dir-me: "No et refiïs al cent per cent d’aquestes fitxes, doncs en ocasions surt algun error". Treballant amb aquesta possibilitat de que la fitxa tingués algun error, vaig trobar de seguida la resposta a l'embolic, que l’havia tingut des del principi davant dels meus nassos.

En el número anterior de la Mallerenga, el número 29, l'últim document reproduït que té data 7 juliol de 1086 diu: Bernat Esteve ven a Bernat Joan i a la seva muller Estefania una peça de terra amb vinya situada al territori de Barcelona, al terme de Tiana, que té per a plantar, pel preu de 6 mancusos d’or.  Correspon doncs al que diu la fitxa de Mossèn Mas i al que diu el Baró en el seu article del número 49 de setembre de 1957, que escrivia:"Dos documents del siglo X hablan de nuestra comarca. Uno hace concreta referencia a Tiana y el otro a Montgat. El 16 de mayo del año 989, en el Condado de Barcelona y en Término de TIZANA, se vende una pieza de tierra plantada de viña. Esteve es el vendedor y son los compradores Bernat Joan y su mujer Estefania. El precio se fija en seis mancusos de oro. (Div.A- nº 2385). Esta es en la actualidad, la primera cita escrita, en que aparece el nombre de nuestra villa, a la que veremos durante doscientos años, denominarse: Tizana, nombre de cuya etimologia u origen, indudablemente romano, dimos ya cuenta en una nota anterior". ( El ja mencionat número 33 de la revista Tiana del maig de 1956, reproduït en aquest número.)

Consultat de nou l'original de aquest document, puc comprovar que efectivament diu TIZANA i no TIZIANA. Confirmat dons que en la documentació antiga trobada Tiana surt com a TIZANA, de manera que els noms de TIZIANA i de TITIANA son

hipòtesis dels filòlegs, però que no són demostrables.

Recordem també tal com escrivia el Baró d’Esponellà que si bé a Tiana no s'han trobat restes de poblacions celtes ni iberes, el Baró destacava que molt a prop, a Canyet (Badalona) va existir un important nucli cèltic, i detallava també diversos nuclis ibers  trobats entre Puig Castellar de Santa Coloma i Burriac a Cabrera destacant el trobat a Montgat, amb el que obria la possibilitat de que TIZANA fos la romanització d’un nom d’origen cèltic o iber. I és que mentre no trobem més documentació o restes arqueològiques, les suposicions, hipòtesis o teories de l'origen del nom Tizana són nombrosíssimes

Crec que ha resultat un article massa espès i feixuc, però necessari per justificar per un costat l'error de considerar l’any 989 com el de l'any que surt Tiana en un document, i per exposar el meu punt de vista de que ni TIZIANA, ni TITIANA, i així doncs és TIZANA.

Josep Ma Toffoli Carbonell

LA MALLERENGA N.-29 Octubre 2013

TIANA  AL  SEGLE  XI.-

TIZANA

Poca documentació i referencies tenim de la antiga Tiana. En aquet número faig una recopilació dels documents que he trobat en els que es menciona Tiana amb el nom de Tizana durant el segle XI. Es reprodueix només el paràgraf dels documents en que surt anomenat Tizana

Serra qui est super Tizana .- 17 abril 1005

Bonfill i la seva muller Emma venen a Seniol un alou situat al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Esteve de Granollers i a la de Sant Julià de Palou, a la parròquia de Sant Fost de Campsentelles i al terme de Mogoda, pel preu d’un cavall i un ausberg. Et est hec omnia predictaque vobis vindimus, in chomitato barquinonense, in Vallense, infra termine de parrochia Sancti Iuliani de Palaciol, in locum que dicunt Caselas vel in alios locos infra predictos terminos sive infra terminos de parroquia Sancti Fausti de Campo Sentegesso sive infra termine de Mogoda. Et afrontat hec omnia predicta, que vobis vindimus, de parte horientis in rio de Mugente vel ad ipsa Fontenela sive in ipsa serra qui est super Tizana vel de Alela, de meridie infra termine de parrochia que dicunt Betelona vel in termine de Monte Cadano.............

Parròquia Sant Cebrià de Tizana. 11 juliol 1018

Guiscafred i la seva dona Filomena venien a l’abat de Sant Cugat unes terres que posseïen a Tiana. In Chomitato Barch., in marítima, in termine de parrochia Sancti Cipriani de Tizana

Vila Tizana.- 22 octubre 1045

Testament de Ramon, levita, en el qual reparteix els seus alous. Et ipsos libros quos abeo in Betulona, id est, Atofonario I et Missal I et Proser I et Psalterio I et Quatermones de flores psalmorum, cum alio Missale qui est in pignora in Villa Tizana per sestarios VIII de calcina, facite eum redimere, et hos prenominatos libros remaneant ad Sancti Adrianum qui est fundatus iuxta alveum Besauci.

Terme Tizana.- 14 abril 1055

Bell i la seva muller Blancúcia fan donació a favor de la Canònica de la Santa Ceu I Santa Eulalia de la Seu de Barcelona d’un alou situat al comtat de Barcelona, al terme d’Alella. Mada vel in ipsa serra de Telia, de meridie in litore maris, de occiduo in ipsa aquaria n terminum Tizana, de parte vero circi in torrentem Guitardi et in Mata Rotunda.

Territori de Tizana.- 2 desembre 1083

Seguí Bellit i Ramón Seguí, fill seu, empenyoren a Bernat Otger un farraginal i uns horts amb arbres de diverses classes, situats al Territori de Tiana, davant les cases que foren del pare del creditor, per un deute de cinc sesters d’ordi, que retornaran per Sant Feliu d’agost. Propterea impignoramus tibi ipsum ferragenale et ortos cum diversis generis arboribus, quos in territorio de Tizana habemus, ante ipsas mansiones que fuerunt patris tui.

Parròquia Sant Cebrià de Tizana.- 12 març 1084

Seguí Bellit i el seu fill Ramon Seguí venen a Bernat Otger un alou situat al territori de Barcelona, a la parròquia de Sant Cebrià de Tiana, al lloc que anomenat Espinacera, sobre Montgat vell, pel preu de 100 sous en moneda d’argent de Barcelona. Per hanc denique scripturam istius nostre venditionis vendimus tibi alodium Nostrum propium, cultum vel incultum, in duobus locis. Quod habemus in territorio barchinonensi, in parrochia Sancti Cipriani de Tizana, in loco qui vocatur ad Spinacera, super Montegato vetulo.

Terme Tizana.- 28 febrer 1086

Seguí Bellit i el seu fill Ramon Seguí venen a Bernat Joan i a la seva muller Estefania una peça e terra amb el mallol qui hi plantà Bernat Esteve, situada al terme de Tiana, prop de l’església que anomenen de Sant Cebrià, pel preu de tres sesters d’ordi en la mesura nova. Per hanc scripturam venditionis nostre vendimus vobis petia una de terra, qui est herema et culta, cum ipso maliolo qui ibi plantatum, que plantavit Bernardi Stephani. Et est ipsa petia terra, que vobis vendimus, in termino de Tizana, prope ipsa ecclesia que vocant Sancti Cipriani.

Parròquia Sant Cebrià de Tizana.- 23 abril 1086

Seguí Bellit i el seu fill Ramon venen a Bernat Otger quatre peces de terra amb els arbresi ceps que hi ha, situades al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Cebrià de Tiana, al lloc anomenat l’Espinacera, a canvi de tres sesters d’ordi. Per hanc quippe scripturam venditionis nostre sic vendimus tibi petias quator de terres et arboribus multis generis, et trilias et vitis qui in iam dictas quatuor petias de terra sunt fundatas. Et est hec omnia in comitatu Barchinona, In Maritima, in parrochia de Santi Cipriani de Tizana, in loco vocitato ad ipsa Espinacera.

Terme Tizana.- 7 juliol 1086

Bernat Esteve ven a Bernat joan i la seva muller Estefania una peça de terra amb vinya situada al territori de Barcelona, al terme de Tiana, que té per a plantar, pel preu de 6 mancusos d’or. Per han scripturam vendicionis mee vendo vobis peciam unam vinee cum ipsa terra ubi est fundata. Et est hec omnia in territorio Barchinone, in termino de Tizana.

Josep Ma Toffoli i Carbonell

PREGÓ ANY 2013

Alcaldessa, regidors, autoritats totes, veïns de Tiana, bona nit.

Quan se’m va notificar ser el pregoner d’aquest any vaig començar a esbrinar sobre la figura del pregoner.  Tenim el pregoner que quan hi havia notícies recorria els carrers amb tamborí o corneta i feia públics els objectes que s’havien trobat i els que s’havien perdut; o que comunicava els impostos que s´havien de pagar; o els bans de l’Ajuntament que ordenaven la vida quotidiana amb aquella dita de “Per ordre del senyor alcalde es fa saber: ..... “. Aquells pregons posaven de manifest la història diària de la nostra vila.

Hi havia altres pregoners que passaven pels carrers, els que cridaven que arranjaven qualsevol cosa inimaginable, els que compraven ferralla o els esmolets d’estisores i ganivets.

Un altre mena de pregoner eren els xarlatans. S’instal·laven al centre de la Plaça de la Vila i ens venien de tot des de pintes fins a mantes, i amb una forta veu ens deien “això no val ni cent, ni cinquanta pessetes lo vaig a deixar només per vint i a sobre os regalo un mirall”.

Però avui el meu objectiu  com a pregoner és convidar-vos a divertir-se, a que gaudiu el més intensament possible les diversions que ens ofereixen les festes, i com deia “ EL VIEJO PROFESOR” a la seva època d’alcalde de la capital del regne: Els pregons de festes han de ser com les minifaldilles: curts i que ensenyin molt.

Un pregó és molt més que un simple anunci. És un motiu de trobada a la Plaça de la Vila, és un acte senzill, íntim i càlid, una tradició de la nostra Festa Major i un component important de la festa.

Amb l’ambient ja ple de festa em venen records nostàlgics d’una infantesa ja llunyana. Aquests records meus de Festa Major hi aniran sempre lligats a Tiana. La meva imatge es correspon amb el final de les vacances d’estiu, el final de la estada familiar a Tiana per l’estiu, amb uns carrers tranquils i un pèl adormits d’una Tiana que avui encara existeix. Una fira instal·lada primer a la plaça de la Vila i després al camp de futbol  vell junt a l’envelat.

També en el record del cine, la revista Tiana, la catequística i les tómboles, la barra de gel per la nevera, les passejades i excursions en bicicleta, el garrofaire, la carbonera, el sempre omnipresent Frasquito, l’avi Vilaró etc...

Segur que tots guardeu al calaix de la memòria on es desen les coses importants de debò, els records de la festa major de la vostra infantesa i segur que tots penseu que van ser les millors festes majors que mai heu viscut. Records dolços què, sense adonar-nos-en, sovint distorsionem i transformem fent-los a mida, símptoma inequívoc del pas del temps: interioritzant les coses que foren maques, amb els anys esdevenen inesborrables. I és que els bons records són un dels nostres millors tresors.

És al carrer on hem de seguir gaudint any rere any de la festa i viure-la amb intensitat, no conformant-nos amb només veure-la. En els carrers de Tiana la festa major ens uneix i ens dona entitat com a poble. Haig de parlar de participació i d’integració a les festes ja que les festes són clarament motiu de cohesió social, conformen el nostre tarannà i són part essencial de la nostra cultura. Celebrar la festivitat principal de la nostra vila ens fa persones, perquè la persona és l’únic ésser vivent capaç de fer festa.

A moltes poblacions trien un pregoner foraster que fa esment de totes i cadascuna de les virtuts que adornen la població a la que pregona. Explicant-ho als veïns, s’ho expliquen a ells mateixos i, tot plegat, acaba provocant una justificada sensació d’ensabonada. Aquesta no es la pràctica a Tiana, que sempre ha escollit, crec que encertadament, com a pregoner a un tianenc;  i vull agrair a la comissió de festes l’honor que m’ha atorgat de ser convidat a pronunciar el pregó de Festa Major d’enguany.

Moltes gracies perquè essent el primer pregó que faig, és el del meu poble, poble on no vaig néixer, però on la família ja venia de estiueig abans del meu naixement, i d’on tinc moltes referències, i molts records de la meva construcció personal, per tan del què sóc com a persona.

Avui no parlaré de la història de Tiana, ja es presenta en pantalla una col·lecció del patrimoni col·lectiu amb postals dels carrers, edificis i paisatges que es combinen amb els records. Ni parlaré del present fent una enumeració elogiosa dels seus edificis, dels seus indrets interessants o de l’harmonia del seus carrers, perquè el poble són els seus vilatans.

Malgrat Albert Einstein va dir que la diferència entre el passat, el present i el futur és només una il·lusió persistent, mirem el futur i hem de ser molt exigents i sempre hem de pensar que podríem millorar. Un futur que continuï amb la empenta que té Tiana per associar-se a fi de dur a terme projectes culturals, cívics, esportius o de qualsevol mena. A Tiana som un poble molt capaç de fer bona feina i bona festa.

El futur no és el lloc cap a on ens dirigim. És el lloc que estem construint i dependrà del què fem en el present. Per això la millor manera de preveure’l és crear-lo

Que no ens falti la nostra il·lusió, ni el nostre enginy per seguir treballant i defensant de la manera que sigui les nostres idees, i per damunt de tot, de bon humor. Potser amb el pas del temps comprovem que no s’hagin acomplit moltes de les nostres fantasies futuristes. Potser que molts dels nostres somnis no s’hagin realitzat. Però que no perdem mai la il·lusió i l’enginy per continuar treballant per Tiana. Quina gran diferencia entre el que fem per obligació al que fem per il·lusió.

Perquè l’optimisme, a l’igual que l’esperança, significa tenir una forta expectativa de què en general las coses aniran bé malgrat els  contratemps, frustracions i la crisi.

Però una visió de futur sense acció es queda en una il·lusió, en un somni. Un projecte és una visió anticipada del què volem fer i assolir, però per aconseguir-ho es imprescindible l’acció.

Com a col·lectivitat a Tiana ens és imprescindible una visió de futur, amb uns objectius a llarg termini, amb els que participem activament tots els tianencs. Perquè un col·lectiu se sent especialment motivat quan lluita per un objectiu amb el que s’identifica. Correspon als gestors del poble o bé a les entitats assenyalar aquest objectius a llarg termini.

Recordem el que deia Albert Einstein al respecte: “ La visió deu ser tan simple com sigui possible, però, no més”. El nostre progrés com a poble està estrictament lligat amb la nostra visió estratègica de futur.

Abans d’acabar, i com a pregoner i tianenc,  em sumo a la denuncia per l’escanyament econòmic, l’escandalós atac a la nostra cultura, i sobretot, a la persecució obsessiva contra la nostra llengua, que n’és el tret diferencial més característic.

El tema de la llengua no és un tema menor tal com alguns diuen, ni és simplement una manera de comunicar-nos. Els mateixos diuen que el tema de la nació també és menor, evidentment quan es tracta de la nostra, però la consciència nacional és una qüestió de sentiments.

Que s’acabi aquesta bombolla de privilegis en què alguns viuen, que ha portat al descrèdit de moltes institucions tals com la monarquia, el tribunal constitucional i els partits polítics. Hi ha temes que només es poden canviar si són promoguts des d’a baix i demostrant una responsabilitat extrema. Que la nostra passivitat no ens faci còmplices.

No ens podem quedar en una mena de fatalisme genètic donant per fet que aquestes coses continuaran passant.

És la Festa Major, el moment de la convivència. I la convivència és important en un poble on tothom es coneix i per tant és mes fàcil ajudar-se.

Tots hi estem convidats sense exclusions! Siguem protagonistes de la nostra Festa Major i no només simples espectadors. Donem pas a la rauxa, sense deixar massa lluny el seny i la reflexió, perquè hem de participar a la Festa tenint present que aquesta té un gran valor històric i patrimonial.

Que comenci a córrer el cava, el bon vi i la cervesa i demés components propis de les festes i que s’acabi de una vegada el pregó.

He dit!

Visca Sant Cebrià!

Visca Tiana!

Visca Catalunya!

Josep Ma Toffoli i Carbonell

LA MALLERENGA N.- 28 Setembre 2013

LA FESTA MAJOR

Hi ha un document del segle XI, en que se cita Sant Cebrià de Tiana; en aquest document Guiscafred i la seva dona Filmera venien a l’abat de Sant Cugat unes terres que posseïen a Tiana. Literalment Tiana era esmentada de la manera següent: “ in Chomitato Barch., in marítima, in termine de parrochia S. Cipriani màrtir Tizana.”

 No coneixem doncs, des de quan Sant Cebrià és el titular de la parròquia i patró de Tiana, però si sabem que ja ho era l’any 1018. En els primers anys del segle IV té lloc una gran propagació del cristianisme a les nostres comarques a causa de les predicacions de sant Cugat (mercader arribat de l’Àfrica) per les costes laietanes. És possible que fos aquet sant el que va introduir la devoció a Sant Cebrià a Tiana.

Si Sant Cebrià ja era venerat a Tiana des de la primeria del segle IV, ja serien uns 1.700 anys en la que Tiana celebra la seva festa patronal, però segur que la celebra des del 1018, és a dir, d’aquí a cinc anys podrem celebrar un mínim de 1.000 festes patronals.

La festa patronal era una festa que englobava un conjunt de solemnitats amb que una població celebra el seu patronatge. Quan aquesta festa és la més destacada del poble es converteix en la seva festa major.

 Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII. Al segle XIV la prodigalitat en les despeses féu que moltes constitucions de bisbats limitessin als clergues el nombre de convidats a l’àpat de festa major. Ferran el Catòlic, en una pragmàtica del 1487, prohibí que es fessin despeses superiors a deu sous per cada foc, però aquesta fou derogada l’any següent a petició dels pagesos, que negociaren amb el rei al•legant el costum de rebre per les festes majors els amics i els parents.

 Dintre de la concepció actual de la Festa Major, els llocs naturals dels actes multitudinaris eren l’església per als actes religiosos i l’era per als profans. L’església a Tiana era l’Alegria, antiga parròquia de la Vila, i l’era es buscava gran i cèntrica, pel que en aquells temps ben bé podria ser la de Can Fàbregues, Can Cirera o Ca l’Andreu properes a la parròquia.

 L’any 1.597 el Comú de Tiana comprà uns terrenys a La Vilesa als Marí, terrenys en els que actualment hi ha la Plaça de la Vila i l’ajuntament. Segurament amb aquesta adquisició la plaça passaria a ser el punt de trobada. La festa major necessitava dels forasters, perquè el poble volia mostrar-se als de fora. Abans, el convidat a la festa gaudia d’uns certs privilegis. Els joves vinguts de les poblacions veïnes, deixant de banda rivalitats ancestrals, tenien un tracte especial. Les amigues o la germana d’aquella noia casada feia poc al poble, per posar exemples, formaven part d’aquest foraster institucionalitzat que la festa volia i afavoria , perquè les festes majors propiciaven el festeig i l’aparellament entre persones de diferents poblacions.

 L’ofici solemne era una de les cerimònies més importants del primer dia de la festa major. Comptava amb la presència de les autoritats locals i amb la dels capellans dels pobles veïns. El sermó era un acte molt esperat, fins al punt de que es contractaven oradors amb renom per a tal fi. L’església era doncs un lloc de trobada de la comunitat i la sortida d’ofici un dels moments en què les relacions socials més es feien sentir i d’on sortien matrimonis, acords i tractes econòmics. L’ofici d’un altre dia de la festa major era dedicat al record dels difunts del poble.

Els goigs són poesies populars dedicades a sants o a la Mare de Déu, que es cantaven col•lectivament en actes religiosos destacats per demanar o agrair l’ajut. La missa solemne de festa major era un d’aquests actes destacats en els que es recitaven els goigs. El goigs que coneixem a Sant Cebrià de Tiana són de l’any 1699.

 El dinar del dia de Sant Cebrià era una festa familiar, però mantenia una estructura oberta. A diferència del dinar de Nadal, s’admetien forasters, amics o coneguts. Es celebrava al menjador més gran de la masia on es lluïa tot el millor: joc de taula, plats, coberts, copes ...El menjar era abundant i de qualitat.- Les mestresses guardaven els millors pollastres, d’aquells criats a casa, per a aquest dia. La sobretaula llarga i animada convidava a la conversa tot esperant l’hora del ball.

A les masies de Tiana es feia festa grossa, amb els convits, el matar el pollastre, l’anar mudats i l’abandonar per uns dies les llargues jornades laborals al camp.

La presència dels forasters tenia una importància molt gran , sobretot abans del segle XVIII que Tiana tenia poc més de 300 habitants, ja que possibilitava noves relacions personals, afavorides pel context lúdic de la festa, que molt sovint acabaven en festeig. El poble d’aquesta manera s’assegurava una necessària renovació genètica i l’establiment de vincles amb poblacions veïnes. És obvi imaginar-se el delit amb què tothom esperava la festa major, sobretot la joventut.

 Al segle XIX apareix l’envelat i els repertoris de ballables de parella que propiciaven el contacte físic entre ballador i balladora, entre home i dona, ja que els anteriors balls permetien poc més que el contacte de mans. En programes de les festes majors de Tiana de finals del segle XIX i principis del segle XX veiem que s’interpretaven vals, masurca, xotis, rigodón, polka entre d’altres. La primera referència que tenim d’una sardana per a la festa major a Tiana es de l’any 1908, que fou interpretada juntament amb els altres balls abans esmentats. I ja anys després el pas-doble ,el foxtrt, el xarleston, l’swing, el tango .....

Per la festa major de l’any 1862 va tenir lloc un fet transcendental per a Tiana en general i per les seves festes majors en particular. S’inaugurava un grandiós i magnífic saló de ball que no tenia rival a Catalunya (segons la premsa de l’època) per les seves dimensions, elevat sostre i bon decorat. Era la Sala Giralt que ja ben començat el segle XX va ser el cine Tiana.. Ja per aquestes festes de mitjans del segle XIX està documentat que hi havia castell de focs d’artifici, però no només l’última nit tal com s’ha fet durant el segle XX, si no que hi havia focs les dues últimes nits. No tenim constància des de quan tenim focs d’artifici a la festa major de Tiana, però aquesta és una tradició molt antiga a Catalunya que es remunta als segles XII i XII per la influència que ens deixaren els àrabs.

El ball amb parella que apareix a principis del segle XIX propicia la necessitat d’un lloc per ballar, i d’aquesta manera apareixen a Catalunya cap a l’any 1840 l’envelat que és una construcció temporal per crear un espai lúdic i festiu, tractant-se d’un sostre lleuger suspès per un enginyós sistema d’antenes i cordes que permet de deixar tot l’espai interior sense cap suport i cobrir grans llums amb un pes total de material molt petit.
 Recordem que l’origen de l’envelat és català i que es tracta d’una de les aportacions més originals a l’arquitectura popular mundial i que tan gran contribució catalana no mereix l’oblit. La construcció de l’envelat estava basada en la tecnologia marinera del maresme, a on probablement es va originar. L’envelat era una invenció. No resultava de l’ampliació de una tenda. En lloc de recolzar-se sobre l’estructura com el circ, penjava, amb el que s’aconseguia eliminar els postes interiors i col•locar la coberta horitzontal. L’interior de l’envelat era decorat amb catifes, pintures i estampats que seguien els estils i modes de l’època. No hi mancaven les cadires i les llotges, des d’on les mares miraven esperançades o neguitoses els joves caçadors.

No sabem si quan es va inaugurar la Sala Giralt l’any 1862 a Tiana ja s’havia instal•lat algun envelat anteriorment. Una crònica de l’any 1854, que menciona diversos actes de la festa major i on es realitzaven, no menciona l’existència d’un envelat a Tiana. A Tiana l’ajuntament no participava en l’organització dels actes de la festa major. La contribució de l’ajuntament es limitava al pagament de l’orquestra per l’ofici i la processó. Antigament la processó sortia de l’antiga parròquia, avui l’Alegria amb les relíquies de Sant Cebrià. Les relíquies de Sant Cebrià que tenia Tiana venien a ser una donació que Anton Testas, benefactor de Santa Maria del Mar, va fer l’any 1726 a la parròquia de Tiana. L’any 1822 va ser robada l’urna de plata que contenia la relíquia de sant Cebrià. Els lladres es van endur l’urna i van deixar la relíquia abandonada.

Antigament l’orquestra podia ser molt senzilla, potser només de tres músics , un cornamusaire, un flabiolaire i un tamborinaire, i si un any els recursos eren escassos es limitava a un acordionista que també tocava l’harmònica i els platerets. Els músics estaven els tres dies de festa major al poble, allotjant-se en cases de veïns del poble. A la segona meitat del segle XIX ( quan el balls de parella s’anaven consolidant a Tiana) i fins a principis del segle XX els actes de la festa major eren organitzats i subvencionats per les entitats de Tiana. L’ajuntament només pagava l’orquestra per als oficis religiosos, i els veïns es trobaven amb balls a la sala Giralt i fins en dos envelats en un mateix any. Eren les entitats les que aixecaven els envelats. El ball d’envelat ja requeria la seva orquestra, per més modesta que fos. Per aquells temps l’envelat s’instal•lava a la Plaça de la Vila.

 A finals dels anys 20 del segle XX i durant els anys trenta van haver-hi diverses temptatives d’organitzar una festa major única, però les diferències entre les entitats, principalment les diferències polítiques no van fer possible aquesta festa major única. Des de principis del segle XX es troben festes majors organitzades per “Els Nou Pins”, “El Dorado”, l’Orfeó i el Casino de Tiana. Eren típics, i molts encara ho recorden, el ball del fanalet, la toia, i el ball de rams, que al mateix temps, feien obsequi a la parella i l’organització podia recollir uns dinerets o provocava l’aparellament dels més joves. També hi havia els balls robats i els de l’escombra que tenen característiques semblants, ja que en ambdós, un dels dos components de la parella era expulsat i substituït per un altre.

El sarauet o ball del migdia, tenia lloc a les 12h del migdia, i era gairebé obligat estrenar-hi vestit. Era un ball dedicat en un principi al fadrins i amb un objectiu clarament de provocar aparellaments. Omplien la festa major molts altres actes. Per els mes menuts, tradicionals curses com la de sacs, el joc de l’olla, de l’ou, de pomes, la maroma i la cucanya. Per al jovent, curses atlètiques i competicions esportives. Així l’any 1900 tenen lloc diverses proves ciclistes i l’any 1902 té lloc el primer partit de futbol de festa major.

Era normal a l’època, que singulars esdeveniments tinguessin lloc el 16 de setembre a la festa major. Un exemple seria la inauguració esmentada de la sala Giralt l’any 1862. L’any 1896 es dóna per acabada la construcció de l’ajuntament, amb les escoles de nens i nenes, amb el revestiment de la façana, la benedicció pel bisbe de la campana de la parròquia el 1900 després d’acabar les obres de la façana, i la primera pedra del tramvia l’any 1915 i recordar que el tramvia s’havia d’inaugurar per la festa major del 1916, però un fallada tècnica va retardar la inauguració uns 45 dies.

Ja he comentat que l’any 1908 fou interpretada una sardana juntament amb les diferents interpretacions de l’orquestra, però la primera audició de sardanes per la festa major que tenim documentada és la del 16 de setembre de 1920 a las 12h a la sortida de l’ofici. Segurament des d’aquesta data la sardana no ha faltat mai en la programació de la festa major.

L’any 1939 finalitzada la guerra incivil, la festa major té un fort canvi: la festa major única. Desaparegudes per la dictadura les diferents opcions polítiques i amb elles les seves entitats culturals (Ateneu i Foment Cultural d’esquerres i dretes respectivament) la festa major passà a organitzar-se sota el control de l’ajuntament. L’ajuntament s’implicà totalment en la seva organització. La fira s’instal•là a la plaça de la Vila i l’envelat a l’antic camp de futbol, si bé també va haver-hi alguna festa major al carrer Albèniz, al carrer Matas i al carrer de la Pau amb passeig de la Vilesa. Els pallassos i el ball infantil apareixen a la programació de la festa major l’envelat.

 L’any 1987 se incorpora al programa d’actes de la festa major el correfoc, el coet d’inauguració i la figura del pregoner. Des de temps immemorial, un repic de campanes anunciava als tianencs l’inici de la festa major. Avui encara tenim el repic de campanes, el pregó i el coet. El que no se n’assabenta és per que no vol. L’any 1993 va ser l’últim any amb envelat a la festa major. La causa de la seva desaparició no va ser que la jovent ja no ballés arrambats en parella, ni que els no tan joves deixessin de ballar els típics balls de festa major, doncs mai han deixat de fer-ho. La seva causa va ser exclusivament econòmica, pel seu elevat cost per només tres dies de festa major. Avui ja no ens fa falta la festa major per trobar parella, però se’n troba, evidentment.

Josep ma Toffoli i Carbonell.- Setembre 2013

LA MALLERENGA N. 27.- Abril 2013

ELS INICIS DEL FOOTBALL A TIANA 

El que podria haver estat el primer partit de football a Tiana l’any 1902 

Gamper juga i goleja a la Conreria l’any 1903

A través de les hemeroteques de diverses publicacions poder endevinar com van ser els inicis del football a Tiana. En aquest article reproduïm diverses articles amb el nom de la publicació i la data.

Los Deportes.- 17 d’agost de 1902.- El elemento joven que veranea en el vecino ùeblo de Tiana, no se ha olvidado, á pesar de las muchas diversiones que constantemente les ofrece el Casino formado por la colonia veraniega, de la parte correspondiente al deporte; así es que han organizado varios juegos, siendo los que con más entusiasmo practican el football y el Lawn tennis.
En el football casi todos son novatos, contándose sin embargo con muy buenos elementos, que sin duda engrosarán las filas de algún Club de ésta.
En el Lawn tennis sucede lo propio; hasta ahora jugaban solamente los muchachos; pero sin duda queriendo las señoritas dar una prueba de entusiasmo que sienten por estas clases de juegos, después de galantemente invitadas se han ofrecido muy gustosas á tomar parte de estos partidos.
Justo es que citemos aquí algunos nombres de los que con tanto entusiasmo rinden culto á la educación física.
La Junta Directiva está formada por los Sres. Rafael Vehils, Presidente.- Santiago Amat, Tesorero, - Victorio Aballí, Director de juegos.
En football los que más se distinguen son los Sres. Poc, jugador del Club X; Aballí, del “Español”; Amat que ahora empieza á jugar y promete ser un jugador de verdad; y los señores Vehils, Morí, Trias, Estapé Planas, Moré etc.
En Lawn tennis se dan muy buenos partidos, siendo los que más han sobresalido hasta ahora los que siempre juegan juntos: Sres. Rubert Aballí contra Peypoc Muntades.
Y para terminar, un aplauso al Sr. Aballí, alma y vida de estos juegos, los cuales dirige con el entusiasmo y cariño que le son peculiares al simpático jugador del “Español”.

Los Deportes.- 7 de setembre del 1902. Uno de los mejores medios para propagar el football entre diferentes localidades es el que han practicado, en aras de su afición, varios de los jugadores de ésta, llevándose a su respectivo sitio de veraneo alguna pelota, empezando a jugar algunos y adquiriendo luego buen número de prosélitos, como se ha realizado en Tiana, Arenys de Mar, Palma, Montseny, Puigcerdá y otros muchos lugares en donde se han llevado a cabo animados partidos.

La Vanguardia.- 13 setembre del 1902. El pueblo de Tiana celebrará su fiesta mayor durante los días 14, 15, 16 y 17 del actual con funciones teatrales en el Casino de Forasteros y una Exposición de Arte Humorístico en los salones de la misma sociedad; función religiosa en la parroquia por el coro de señoritas de la colonia; gran retreta con farolillos; veladas musicales; baile de ramos y de sociedad amenizados por la orquesta ; partidos de football, lawntennis, carreras de bicicletas, cucañas y sortijas en el paseo de la Vilesa.

Los Deportes.- 21 de setembre del 1902.- Partido en Tiana . Deseosa la colonia veraniega de tan pintoresco pueblecillo, de celebrar la fiesta mayor con algún festival ameno y moderno, y atendiendo á que en dicho punto residen actualmente buen número de aficionados al football, entre los que se cuentan jugadores de los Clubs “Barcelona”, “Irish”, “Red Star” y “X”, los que se han acondicionado un campo, que si bien sus dimensiones y condiciones (60 por 30 metros) no permiten desarrollar partidos formales, es suficiente para pasar entre ellos buenos momentos practicando ensayos, idearon tiempo atrás invitar á algunos jugadores de los Clubs: “Barcelona”, “Catalá”, “Español”, “Irish” y “Catalonia”, quienes se trasladaron el lunes último ( 15 de septiembre) á Tiana para luchar con el bando formado por jugadores de Tiana y Montalegre. 
El partido fué muy interesante, pues el primer tanto lo logró el Tiana y el segundo el bando “Barcelona”; resultando también empate á tres. Para resolver el empate, se prolongó el partido 10 minutos sin resultado, á cuyo fin se convino que en breve vinieran los de Tiana á Barcelona para celebrar la revancha en alguno de los campos de aquí y disputarse en definitiva el objeto de arte qe los tianeses concedían como premio. Lograron los tantos Mascaró, Forns y Ros de Barcelona y Armenteras 2º y Castellá 1º por Tiana. 
Formaron el bando Tiana: A. Williams, Armenteras 1º, Pochs, B. Williams, Aballi, Castellá 2º, Castellá 1º, Noble, Armenteras 1º, Raventós y Castellá 1º. Y por el bando Barcelona: Marial, Mas, Escardó, Camps, Ros, Forns, Mascaró, Ossó, Gutierrez, Casanellas y Martí, habiendo podido jugar sólo breves minutos en este bando, Martí del “Catalá”, que hubo de retirarse indispuesto del terreno.
Ejerció de Juez, Garcia 2º, del “Catalá”. El terreno estaba rodead de sillas que ocupaba la Colonia, descollando los agraciados rostros del bello sexo allí congregado.
En el tren de las 8 regresaron los expedicionarios muy satisfechos de los agasajos y atenciones de que fueron objeto durante su estancia en Tiana.

Los Deportes.- 23 agosto 1903. La colonia veraniega de la Conreria, formada en gran parte por extranjeros, intercala entre sus diversiones la práctica de algunos deportes, con lo que al llenar de expansión y alegría el espíritu practicados con la moderación con que lo hacen, dan saludable cansancio á la materia evitando la inercia. El pasado sábado tuvo lugar animado partido de foot-ball entre un bando formado por: Mr. Parsons, Parck, Williams A. Viñas, Quintana, Noble, Bebel Aballí contra otro equipo: Nr. Williams, Omedes, Sagrera, Wity, Williams G. Arruga, Armeteras, Raventós. Actuó de Juez el jugador del “Barcelona F.C.” Sr. Parsons, que al finalizar había adjudicado 4 tantos al primero y 5 al últino de los citados bandos. Hoy, según tenemos noticia, con objeto de saludar al recién llegado amigo Albéniz, acudirán á dicho punto sus compañeros del “Barcelona” Sres. Gamper y Ossó, con lo que no es de temeridad suponer se juegue algo. Además se trata de, al igual que el año anterior, celebrar próximamente un partido, y creemos que, hallándose pendiente el empate entre el bando “Tiana” y el “Barcelona” (que como recordará el lector se formo sólo para dicho partido), es ésta la ocasión más oportuna para decidirlo.

Los Deportes.- 30 d’agost del 1903. Como anunciamos, en la Conreria y con motivo de la visita de los Sres. Gamper y Ossó, se organizó un partido que bajo el fallo del Sr. Main resultó muy reñido, resultando empate a 4 tantos. Uno de los bandos estaba formado por Mr. Parsons, Omedes, Aballí, Viñas, Ossó, Castellá, Gamper, Raventós, y Arruga efectuando los cuatro tantos el Sr. Gamper; y el otro equipo lo formaban: Williams G., Williams, Armenteras, Albeniz, Noble, Castellá, Quintana Arruga y Castellá, entrando Noble 2 tantos, albéniz 1, contrrios 1

 Los Deportes.- 13 setembre 1903. Con motivo de la fiesta mayor de Tiana, al igual que el año pasado, el equipo “Barcelona” medirá sus fuerzas cn el bando Tiana-Montealegre, en aquella población, el próximo miércoles 16 de septiembre.

Los Deportes 20 septiembre 1903.- Hay que comentar el viaje del equipo “Barcelona” á Tiana, efectuado el miércoles próximo pasado, primer día de la fiesta mayor. Galantemente invitados por aquel Casino, pasaron á la llevantina los jugadores que luciendo el uniforme de sus Clubs respectivos, presentaron las alineación: Hacaisamta, Martí, Carril, E. Salazar, Cenarr, Más, Mascaró, Jorro, Ossó, Biada y Balat colocándose á su frente el Tiana-Montalegre formado: Williams G., Witi, Aballí, Castellá P., Armenteras, Omedes, Castellá A., Raventós, Castellá, Albeniz y Noble. En el pintoresco campo al que se ha dado este año mayor extensión, tuvo lugar una nueva Odisea; el nítido azul de la bóveda celeste era el dosel que al juntarse en el horizonte con el oscuro mar, cerraba por el otro con los elevados cerros coronados de pinos el cuadro cuyo alegre colorido era formado por el contraste producido por la mezcla de los variados uniformes de los barceloneses con el blanco de sus contendientes. A la señal del juez muévese la pelota y hábilmente conducida por la línea de ataque del “Barcelona” pasa la meta en menos de un minuto. No se amilanan los blancos, antes al contrario crécense y no tan sólo logran llegar al descanso empatados, sino que en la segunda parte toman el ataque y fuerzan una tras otra seis veces la meta del “Barcelona” por una sola en contra. La vista de aquellos en su mayoria noveles jugadores revueltos en confuso tropel con los ya duchos barceloneses, semeja lucha de titanes, que movidos por su mucho entusiasmo consiguieron para el bando combinado Tiana-Montealegre una victoria de 7 tantos contra 2 sobre su poderoso contrincante el equipo “Barcelona”. El distinguido sportman Sr. Alcalá con su rectitud en los fallos y conocimiento del reglamente falló el partido á satisfacción de los contendientes, siendo secundado eficazmente en las lineas por Gaissert y Amat, por el Barcelona y Tiana respectivamente. La banda del Asilo Naval de ésta, contribuyó á amenizar el partido, cuyos incidentes fueron seguidos con gran interés por la distinguida colonia veraniega y nutridos grupos de vecinos de aquella villa,entre los que destacaban bellisimas señoritas ataviadas elegantemente, quienes premiaron con entusiastas aplausos la labor de los jugadores. Despues éstos fueron obsequiados con un tente en pié, que les dio fuerzas para hacer en la clásica tartana el viaje hasta Mongat, regresando á ésta sumamente complacidos de las atenciones que les dispensó el Casino. Al felicitar á éste y á los del Tiana.Montealegre por el feliz resultado, lo hacemos también por ser el 2º año que la excursión se realiza y esperamos que al no ser la última, el Casino cuyas simpatias por el deporte se han demostrado en esta ocasión una vez más, organice la próxima otorgando algún premio para con él estimular á los contendientes.

Josep Ma Toffoli i Carbonell     

LA MALLERENGA N. 26.- Març 2013

TIANA, BALL DE PUNTS

Amb el nom de ball de punts s'havia practicat un tipus de ball de gitanes en alguns pobles del sud del Maresme del qual hi ha referències a Tiana, a Badalona (Barcelonès) i a Teià. 

Possiblement aquest ball de gitanes havia tingut un aspecte bastant diferent de tal com avui el coneixem i es deuria acostar als tipus de balls de gitanes més primerencs. El ball conegué la seva època de més popularitat cap als anys 1870, abandonant-se després i essent restaurat posteriorment el 1914 a Tiana per en Baldomer Giral com a reclam per al seu cafè.

 La versió de 1914 sembla que va ser bastida damunt d'un vals i així el trobem esmentat el 1936 al Diccionari de la dansa que diu: Antic ball de parelles, de caràcter espectacular, propi de Carnaval, que havia estat ballat, per l'estil de ball de gitanes, pels pobles de la rodalia a manera d'espectacle. Passà bastant temps sense que fos ballat, i fou restaurat farà uns vint-i-cinc anys, donant-li, però una interpretació coreogràfica totalment diferent de la del ball primitiu, del qual només en resta el nom. La restauració fou feta per un cafeter anomenat Baldomer el qual emprà, per la música, una tonada de vals molt vulgar i de les més corrents en el seu temps. Quant a la coreografia, adoptà uns quants moviments de Bolero. Els balladors sonaven castanyetes i les balladores pandereta.

 El 1944 Josep Ventura i Llates recull el ball de Juli Giral, fill d'en Baldomer. Aquesta versió, però, no conté cap vals. En canvi conserva l'ús de castanyoles i de panderetes.

 L'any 1991 en una conferència-taller organitzada per l'Esbart Català de Dansaires, es proporcionà el següent escrit: “ L'any 1944, Juli Giral en una nota oral a Josep Ventura i Llatas, li donà referències d'aquesta dansa que havia estat ballada per darrera vegada a Tiana l'any 1914. El restaurador d'aquest ball va ésser Baldomer Giral, pare de l'esmentat Juli Giral. Baldomer giral l'havia ballat en la seva joventut, ja que pels vols del 1870 és quan aquesta dansa havia conquerit la màxima popularitat. Es ballava també a Badalona, en competència amb Tiana, rivalitzant les dues poblacions en veure qui la treia millor.

 Segons la versió recollida per Josep Ventura i Llates, el nombre de parelles que prenien part en el ball era de vuit i per interpretar-lo portaven abans castanyoles, que després les noies van substituir per panderetes, conservant els nois les castanyoles.

 El mèrit en la interpretació d'aquesta dansa l'any 1870, segons Juli Giral, consistia en el trenat o creuat de peus, que equival a la paraula “entrechat” usada en la terminologia de l'escola de dansa. El ballador que en feia més era considerat el millor, el que feia que fos tingut per capdanser.

 Donat que aquest punts eren la part més meritòria i així ens ho fa creure el nom donat al ball, per aprendre a realitzar-los, els dansaires s'aguantaven d'una corda penjada al sostre a fi d'exercitar-se en el moviment dels peus.

 Aquesta dansa s'acostumava a fer en una sala on entraven les vuit parelles, unes darrera les altres, al compàs de la música a temps viu de marxa. Per fer el ball es col·locaven en fila formant dues rengleres: una d'homes i l'altre de dones.

 L'any 1870, època en què aquest ball gaudia d'una més gran popularitat, els homes duien vestit de vellut amb calça llarga, faixa de seda vermella i anaven calçats amb sabatilles de ballarí professional. Les dones anaven vestides a l'estil de la pagesia catalana.

 Quan Baldomer Giral el va restaurar l'any 1914, els dansaires anaven vestits a l'estil de les pintures de Goya: els homes duien calça i jaqueta curtes, de seda, mitja blanca, armilla florejada i ret al cap. Les dones també a l'estil de l'època del pintor, amb faldilles de seda de colors llisos i calçades amb sabates de saló del mateix color de la faldilla.

 La restauració d'aquesta dansa va ser possible gracies ales dades facilitades a Josep Ventura i Llates per Juli Giral de Tiana.

 Tot i el nom de ball de punts, l'hem de considerar com un ball més de gitanes, ja que llevat den la manca de comparses, té tots els altres elements que el tipifiquen: l'època de l'any: carnaval, l'ésser ballat per una colla amb assaigs específics; la finalitat de l'espectacle, àdhuc fora de la població, i fins i tot l'estructura del ball que, encara que no coincideix amb cap estructura de la comarca, si que ho fa amb l'estructura del ball de gitanes de Castellbisbal, també deixat de ballar per la mateixa època.

 Es desconeix el tipus de formació instrumental que l'acompanyava en les diferents etapes. Es creu, però, que el recorregut, i possiblement recapta, que s'havia efectuat almenys al segle XIX comportava una formació no gaire extensa.

 Josep Ma Toffoli i Carbonell

 BIBLIOGRAFIA: Pompili Massa i Pujol.-Lo ball de les gitanes en la Maresma.

Cases i edificis de Tiana

Cases i edificis de Tiana.

Els coneixeu tots?

Cases i edificis de Tiana

Cases i edificis de Tiana.

Els coneixeu tots?

Cases de Tiana

Cases de Tiana.

Les coneixeu?

Masies de Tiana IV

Més masies de Tiana.

Les coneixeu totes?

Masies de Tiana III

Més masies de Tiana.

Les coneixeu totes?

La resposta és la següent: (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): Can Sentromà, Ca n'Orella, Can Gili, Can Torredà, Can Garra, Can Vila, Can Gosc, Can Fàbregas i Can Tolrà.

Masies de Tiana II

Més masies de Tiana

Sabeu quines són?

La resposta és la següent: (d'esquerra a dreta i de dalt a baix) Can Roca, Ciutadella, Can Marí, Can Nolis, Casa Alta, Cucut, Can MAsdeu, Casa Alta, Ciutadella

Masies de Tiana - Any 1930

Aquí us deixem els noms de les masies però desordenades, algú sap posar-les en ordre?

Can Comas 

Can Matas

Can Maybe

Can Andreu

Can Tolra

Can Mixon

Can Guinart

Can Boter i 

Can Jordana

La resposta és la següent: (d'esquerra a dreta i de dalt a baix) Can Guinart, Can Comas, Can Andreu, Can Jordana, Can Tolra, Can Mixon, Can Boter, Can Maybe i Can Matas