EN EL CENTENARI DEL CASINO DE
TIANA
Desprès de la construcció
del tren de Barcelona a Mataró a meitat del segle XIX, moltes famílies
benestants de Barcelona van construir les segones residències al Maresme en
general i a Tiana en particular. Amb el creixement de la riquesa de la burgesia
barcelonesa, Tiana esdevingué escollida per moltes famílies per estiuejar a la
nostra vila.
Imponents
construccions on aflorava el luxe i l’ostentació es van construir a Tiana. A la
segona meitat del segle XIX les construccions més importants eren al voltant de
l‘eix de la riera de Tiana. Cases com Can Castellar, Can Mascaró, Can
Puigcarbó, Can Coll, i Can Noguera són d’aquesta època. Amb l’obertura del
Passeig de la Vilesa ,
a principis del segle XX es va construir Can Xipell, La Casa de la Punxa , Can Garí, Can Boccato
i un llarg etc.
Les institucions
culturals i de lleure tingueren una gran expansió a la segona meitat del segle
XIX i els estiuejants no van ser una excepció. Al Masnou, l’any 1.875, s’inaugurava
el Casino del Masnou i els estiuejants de Tiana es reunien a la
Sala Giral1884 a través de La Vanguardia que
informava el dia 14 de setembre sobre la festa major de Tiana.
Entre els molts
estiuejants d’aquella època podem recordar a Isaac Albèniz, al que ja varem
dedicar un numero d’aquesta col·lecció. També el doctor Josep Mascaró i Capella
(1838-1905), primer fill adoptiu de Tiana, que va ser l’any 1880 quan es va
decidir a venir a Tiana a passar els estius amb la família, comprant dos anys
mes tard uns terrenys on es va fer una casa. El doctor Mascaró va ser president
de l’Ateneu Barcelonès, president del Col·legi de Metges de Barcelona i regidor
i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona entre altres càrrecs.
Roman Grassot i
Elies (1841-1915) advocat i hisendat barceloní que estiuejava a la Riera de Tiana a finals del
segle XIX i principis del XX. Amb la seva germana Dolors eren propietaris del
camp de Grassot de Barcelona i va caure en la temptació irresistible de viure
de rendes, ja que l’any 1866 s’inicià en l’aventura d’administrar i treure
profit del patrimoni heretat del pare, podent dedicar-se quasi en exclusiva a
una activitat com la de propietari rendista. També a Tiana posseïen sengles
cases la germana de Romà, Dolors i la seva cunyada Rafaela, sent Tiana,
d’aquesta manera, un punt de trobada familiar. A l’urbanitzar-se el Camp de
Grassot, l’any 1866, el territori que abasta i pertany al municipi de Gràcia, comprenia
la part alta del passeig de San Joan i la travessera de Gracia.
Isidre Reventós i
Amiguet (1849-1911), fill d’una família acomodada, era mestre d’obres i
constructor. La relació de Reventós amb Tiana va néixer en casar-se l’any 1879
amb Conxita Bordoy i Tuyet. Els pares de Conxita, que vivien a Barcelona,
tenien casa al carrer Sant Bru, on passaven la Setmana Santa i
l’estiu. Els Reventós varen tenir nou fills entre 1881 i 1897 i varen construir
una casa a la Riera
de Tiana envoltada de jardí, (avui Can Noguera), entrant a formar part de la colònia
d’estiuejants. Isidre Reventós participà en els Jocs Florals de Barcelona,
guanyant l’Englantina l’any 1.876. Va formar part del moviment cultural
catalanista i l’any 1871 va ser un dels fundadors de la revista “La Renaixença ”. Era amic personal d’Àngel Guimerà,
Santiago Rusiñol, mossèn Cinto Verdaguer, Albèniz i un llarg etc. Els seus
fills Ramon i Cinto,van tenir una estreta amistat amb Pablo Picasso. Isidre Reventós
va ser mestre d’obres consultor de l’ajuntament de Tiana de l’abril de 1884
fins l’agost del 1902 en que va presentar la seva renúncia. Joan Reventós i
Carner exdirigent del PSC i expresident del Parlament de Catalunya era nét de
Isidre Reventós.
Ernest Castellar i
Serra (1855-1917) advocat i polític. Va ser regidor de l’ajuntament de
Barcelona, diputat a les corts per la província de Barcelona i senador durant
tres legislatures, del 1899 al 1904, per la província de Tarragona. Casat amb
Paula Pich i Martí eren propietaris de Can Castellar. Els últims anys va viure
retirat de la política i dedicat per complet al seu bufet d’advocat gaudint a
Barcelona d’una alta consideració, sent també, magistrat suplent de l’Audiència
de Barcelona . Va se advocat assessor de l’ajuntament de Tiana de forma
totalment desinteressada des del 1909 fins al 1917, any de la seva mort. Poc
desprès de morir, l’ajuntament de Tiana, per unanimitat, donà el seu nom a un
carrer de la vila.
Domingo Moncanut va
ser president del gremi de mestres fusters de Barcelona. La seva empresa
situada al carrer Aurora, 14 de Barcelona era capdavantera en la construcció i
arranjament de locals i botigues de Barcelona, amb treballs de fusteria i
reclams lluminosos. Per exemple, l’any 1914 s’inaugurava en la façana dels
magatzems El Siglo, el reclam lluminós construït per la casa Montcanut. La seva
casa d’estiueig era a la Riera
de Tiana numero 20, formant part actualment del catàleg del patrimoni arquitectònic
de Tiana
Aquesta llista de
influents estiuejants a Tiana es pot allargar a bastament, però la mostra del
sis mencionats ens dona una idea de l’ampla i variada colònia estiuenca a
finals del segle XIX, que com he mencionat abans es reunien a la
Sala Giraltla
Sala Giralt : la Festa Major dels anys 1901 i 1906
Per la Festa Major de l’any
1901, la colònia estiuenca va organitzar uns Jocs Florals humorístics presidits
pel doctor Josep Mascaró, en el que es van rebre vuitanta-nou composicions.
Desprès dels Jocs Florals es va publicar un llibre titulat “Records de Tiana”, per
l’editorial d’un altre estiuejant, Miquel Seguí que es pot consultar a la Biblioteca CanLa
Casa de la Punxa. Roderic
Per la Festa Major
Llorenç Brunet era
un dibuixant i il·lustrador nascut a Badalona i que vivia a Tiana, en el barri
de Montgat, amb molta relació amb la colònia estiuenca. Gairebé cada any
realitzava una exposició, primer a la Sala
Giralla
Conreria té el seu origen en un estudi-taller que cap a l’any 1916 va obrir l’artista
Brunet.
Al número 12
d’aquesta col·lecció es va comentar que segurament l’entitat “L’Agrupació Els
Nou Pins” es va formar l’any 1909 també a la
Sala Giral.
El dia 8 de setembre
de 1910 reunits a Can Cabanach (al costat de Can Pau) a dos quarts de dotze del
matí, es procedia a la constitució formal i definitiva de la Societat Casinola Província el 30 d’agost.
Van assistir un total de 23 socis a l’assemblea constituent, trobant-se entre els assistents els tianencs Joan Garí i
Pere Artusa. A l’acta de l’assemblea constituent, s’indicava que el nombre de
socis fundadors subscrits a la data era de trenta-un socis
La primera junta
directiva va quedar formada en la següent forma: President; Ernest Castellar,
Tresorer; Miquel Seguí, Secretari; Lluís Lamaña, Vocals; Josep Bonastre, Domingo
Moncanut, Rogeli Pasqual i Josep Ventura. Quedava nomenat president el que
havia estat senador i que d’aquesta manera donava més prestigi i patxoca a
l’entitat.
Els estatuts deien
que la Societat Casino
de Tiana, era aliena a tota finalitat política, utilitària i especulativa, tenint
per exclusiu objectiu l’esbarjo dels veïns de la població i de les famílies forasteres
que en ella estiuejaven. Per atendre les despeses de construcció del nou
Casino, es comptava amb els ingressos que per entrades i mensualitats percebia la Societat i per les
cèdules de fundador amb un valor nominal de dues-centes cinquanta pessetes
cadascuna i amb una primera emissió de dues-centes cèdules totalitzant
cinquanta mil pessetes.
La darrera cèdula
de la primera emissió va ser adquirida l’any 1924. L’any 1925 es posa en marxa
una segona emissió de 100 cèdules (números 201 al 300), al mateix valor de les
de la primera emissió, essent l’última adquirida l’any 1957. El mateix any 1957
es produeix una nova ampliació de 700 cèdules de fundador (números 301 al
1.000), també a dues-centes cinquanta pessetes cadascuna.
La junta directiva
decideix el 20 de desembre del 1910 la adquisició, als germans Antoni i Dolors
Recaño, d’un terreny de mil dos-cents setanta vuit metres quadrats situat en
l’avinguda Albèniz de Tiana. El dos de gener del 1911 es signa l’adquisició davant notari. Les condicions
consistien a concedir en emfiteusi és a dir, a canvi de la imposició d’un cànon
o pensió anual sobre la finca.
Entre altres, els
pactes d’aquesta emfiteusi, foren que s’abonaria la pensió anual de 180 pessetes,
pensió que s’havia de pagar el vint-i-cinc de desembre de cada any. El cens es
podia redimir per part del Casino previ pagament de cinc mil pessetes en
efectiu. Finalment el cens es va redimir desprès de la guerra civil.
El 27 d’abril de
1911, el president Ernest Castellar sol·licita el permís per construir un
edifici projectat per Ramon Riudor i dedicat com a Sala d’Espectacles. En el
ple de l’Ajuntament del 2 de maig es concedeix el permís per a la seva
construcció. La construcció es va fer en
un temps rècord de tres mesos. En anteriors publicacions es menciona que la Sala Albèniz
Per una altra banda, a La Vanguardia del dia 6
d’agost de 1911 podem llegir: Hoy con
motivo de la inauguración del magnifico edificio construido para Casino y
teatro, tendrán efecto en el pintoresco pueblo de Tiana diversos festejos
organizados por la cada dia mas inmensa colonia veraniega. Entre los actos
anunciados, figura una kermesse a beneficio de los pobres de la población, que
será amenizada por la banda de la
Casa provincial de Caridad, habiendo anunciado su asistencia
el diputado por el distrito don Pedro G. Maristany, y otras distinguidas
personalidades invitadas por los organizadores de los festejos, los cuales
prometen ser muy concurridos.
Si fem cas a La Vanguardia , la
inauguració va tenir lloc el dia 6 d’agost. Des de la seva inauguració, la Sala porta el nom de Albèniz
i era el punt on es realitzaven els concerts, balls, teatre, tómboles,
exposicions i tota mena d’activitats d’esbarjo. Recordem que l’any 1911 encara
no hi havia electricitat a Tiana. Consta que les nits dels dijous i les tardes
del diumenge de l’estiu del any 1913. hi havia sessions de cinema.
La relació de
famílies socis de l’any 1913 és: Castellar, Lamaña, Seguí, Moncanut, Ventura,
Planes, Redón, Pascual, Brunet, Blanch, Regordosa, Noguera, Garriga, Solano,
Alcobé, Serra, Vidal, Jordana, Baucells, Godó, Veiret, Florejachs, Trias, Vilá,
Barrau, Montaner, Camps, Comas de Mora, Ferrer, Guell, Puigcarbó, Torres,
Xipell, Juan Bautista Pellicer, Señan, Gonzalez, Nonell, Mendoza, Pineda,
Rodriguez i Aguiloé. (Potser aquesta
relació no sigui complerta)
Només era soci el cap
de família i hi havia dos tipus de socis. El soci fundador, el que adquiria una
cèdula de soci fundador i tenia una
quota anual de 50 pessetes i el soci numerari amb dret d’entrada de cinc
pessetes i quota anual de 60 pessetes. Per ser membre de la Junta Directiva
L’any 1914 se
instal·la en els jardins del Casino un tir al blanc i el 29 d’agost del mateix
any actua en la Sala AlbènizLa Mare eterna”. L’actor acudia a Tiana a pregaria del seu
íntim amic, l’artista i dibuixant Llorenç Brunet
Els diners
recaptats amb les cèdules de fundador no van ser suficients per pagar els
costos de construcció del Casino, i van ser sufragades en gran part pel soci
Domingo Moncanut. Potser per aquesta raó, al cessar de la presidència el Sr.
Castellar l’any 1915 fou nomenat nou
president el Sr. Moncanut que sembla ser que al final va poder recuperar els
diners avançats per les obres.
Per més detalls
sobre la història del Casino es pot consultar a la Biblioteca de Can
Baratau, al llibre publicat sobre l’historia del Casino.
