“TODO POR LA PATRIA ”
LA GUÀRDIA CIVIL
A TIANA
El 21 de setembre
del 1909 Joan Garí, alcalde de Tiana, exposava la necessitat de la instal·lació
al poble de Tiana d’una caserna de la Guàrdia Civil. I
justificava aquesta necessitat al·legant que Tiana reunia una nombrosa colònia
estiuenca, la comunitat de cartoixans i altres dues comunitats religioses, que
el barri marítim de Les Mallorquines havia arribat a una riquesa industrial que
feia que hi acudís gent d’altres indrets, al mateix temps que tenia, també, la
indústria de la pesca per mitjà de l’art. Per aquest motiu creia necessària una
constant i eficaç vigilància en el terme municipal per tal d’assegurar el
respecte a les persones i propietats. El consistori va acordar sol·licitar la instal·lació,
en el poble de Tiana, d’una caserna de la Guàrdia Civil
composta per cinc individus, per lo qual l’Ajuntament es comprometia a
facilitar allotjament gratuït i despeses de metge i farmàcia per els guàrdies i
llurs famílies.
El prior de la comunitat de
cartoixans, a la que encara no se li havia passat l’ensurt de tots els
esdeveniments de la “Setmana Tràgica” de només dos mesos abans, assabentat de
la instal·lació d’una caserna de la Guàrdia Civil , va proposar proposar a
l’Ajuntament el pagament anual d’una subvenció de dues-centes pessetes, sempre
i quan la Corporació
es comprometés a disposar d’una
parella de la guàrdia civil perquè cada
nit fes el servei de vigilància a la Cartoixa. L ’Ajuntament, assabentat dels desigs
del pare prior, va acceptar l’esmentada proposició.
Ja deurien estar basant avançades
totes les gestions, perquè el 29 de setembre
ja hi havia caserna escollida, situada al carrer de Sant Domènech,
propietat d’Antoni Jordana, per la que demanava dues-centes pessetes de lloguer
anual. El ple de l’esmentat 29 de setembre aprovà la signatura del contracte de
lloguer i la realització de les reformes necessàries per al millor allotjament
dels guàrdies. Consta, també, que el 29 de setembre ja residien a Tiana els
cinc guàrdies que componien la nova caserna.
En els llibres de l’Ajuntament hi
consta el pagament de dues-centes pessetes a Antoni Jordana el març del 1910
pel lloguer de la casa que es va proposar per a caserna de la Guàrdia Civil.
Però, segurament, no s’hi arribarien a instal·lar els guàrdies civils, ja que
amb data del 28 de maig del 1910 el prior de la Cartoixa de Montalegre va
dirigir un escrit a l’alcalde Joan Garí en el que, literalment, deia:
“Teniendo conocimiento esta
Comunidad de que el Ayuntamiento de su digna Presidencia tiene solicitado y concedido del Ministerio de la Gobernación un puesto
de la Guardia Civil
en este pueblo y de que el edificio que se había elegido para casa-cuartel en la calle Sto. Domingo no reúne las
condiciones convenientes de capacidad a dicho objeto y pudiendo disponer esta
Comunidad, en virtud de convenios con la Sociedad La Unión Agrícola, de un edificio
situado al lado sur de la
Conreria que indudablemente se halla dotado de todas las
condiciones que pueden exigirse para la instalación i alojamiento de un puesto
de la Guardia Civil ,
esta Comunidad tiene el honor de dirigirse a Vd. manifestando que, al objeto de
tener más cerca y garantidos el orden y seguridad en lo que constituye la Casa Comunidad de
Montalegre y propiedad anexa, sin que pueda resentirse el servicio ordinario
por lo que afecta a la población, ofrecemos a esta Corporación Municipal ,
gratuitamente, no solamente el alojamiento de la Guardia Civil
destinada a este pueblo, en el expresado edificio, sino que también serán a
nuestro cargo los gastos médicos que resulten en el citado puesto mientras
subsista el mismo en el edificio y esta Comunidad resida en este pueblo.”
El ple del 31 de maig va acordar
acceptar de bon grat l’oferiment de la comunitat.
Tres comentaris referents a la nota
del Prior. La “Sociedad La
Unión Agrícola ” era la que explotava totes les terres de la Comunitat. El prior
va fer el seu oferiment mentre la comunitat residís en aquest poble. Aquest
comentari potser era degut a que la comunitat s’havia establert a Tiana l’any
1901 amb el noviciat complet procedent de la casa mare de l’orde a França, i
potser esperaven poder tornar al cap de poc temps al seu país. Finalment, cal
dir que l’edifici ofert era de nova planta.
El mes de setembre es signà, amb la Comandància de la Guàrdia Civil , el
conveni amb el definitiu fixament de la caserna a l’edifici proper a la Conreria. L ’Ajuntament
es va trobar que tenia de pagar el lloguer de la casa del carrer de Sant
Domènech que no es feia servir, i va intentar que una part, o tot, del lloguer
el pagués la Sociedad La
Unión Agrícola, a lo qual aquesta s’hi va oposar.
L’Ajuntament va signar també un
conveni amb la Sociedad La
Unión Agrícola per a l’ús de l’edifici.
L’1
de novembre del 1916, el director gerent de la companyia es va dirigir a
l’Ajuntament exposant, tal com deia el conveni signat, que avisant amb sis
mesos de temps la Societat
podria reincorporar-se i disposar lliurement de l’edifici-caserna sense tenir
de donar cap motiu ni pagar cap mena d’indemnització, per lo qual desitjava
donar per acabat el contracte el 30 d’abril del 1917.
L’Ajuntament de Tiana no deuria
trobar cap altra alternativa ni pressupost, ja que el setembre del 1917 el
director gerent de la
Unión Agrícola es va tornar a dirigir a l’Ajuntament
recordant el seu escrit de l’1 de novembre del 1916. L’Ajuntament va decidir
que l’alcalde senyor Garí estudiés amb
els fabricants i majors contribuents del poble la manera més pràctica i
econòmica per evitar la desaparició a Tiana de la caserna de la Guàrdia Civil.
El 4 d’octubre, l’alcalde es reuní
amb els principals propietaris i industrials de la vila i es va prendre l’acord
de portar a terme tots els esforços i sacrificis per tal d’evitar que
desaparegués la caserna de la
Guàrdia Civil. Una altra casa del carrer de Sant Domènech va
ser la nova proposta, en aquest cas propietat de Manuel Solà Vidal, que la
oferia per 360 pessetes anuals i amb la facultat de poder fer a l’interior
totes les reformes necessàries amb càrrec a l’Ajuntament.
El ple del 18 d’octubre es va
acordar intentar aconseguir dels esmentats propietaris i industrials que es
fessin càrrec dels pagaments de les obres necessàries, signar el contracte amb
el propietari de la casa i sol·licitar a La Unión Agrícola una
pròrroga per al desallotjament total de l’edifici de Montalegre fins que els
guàrdies civils es poguessin traslladar a la nova caserna.
L’acord final amb la Unión Agrícola va
quedar en que la caserna quedaria
desallotjada el 31 de desembre, si bé no va ser així. El febrer, la companyia
reclamava a l’Ajuntament el pagament de les 83 pessetes de lloguer mensual que
la companyia deixava de percebre del nou llogater de l’edifici, reclamació que
l’Ajuntament considerava injusta, doncs el desallotjament no s’havia pogut
portar a terme degut a les anormals circumstàncies per les que estava passant
la regió de Catalunya, en estat de guerra, i trobar-se concentrada la força de la Guàrdia Civil de la
caserna de Tiana.
Finalment, l’11 de març del 1918 la Guàrdia Civil es
traslladà de Montalegre a la nova caserna
del carrer de Sant Domènech. Les despeses de la instal·lació de la
caserna al carrer de Sant Domènech les va avançar el senyor Barrau, que va
morir pocs anys més tard sense que l’Ajuntament li hagués tornat les 1.124
pessetes que va avançar per les obres.
Si recordem els motius pels que es
va sol·licitar l’obertura d’una caserna de la Guàrdia Civil a
Tiana, sembla molt més lògic que la caserna estigués en un lloc més cèntric,
com era el nucli urbà, i no pas en un lloc tan aïllat com Montalegre.
La caserna va restar al carrer de
Sant Domènech (a l’última casa del carrer) fins al començament de la guerra
civil.
Al cap de poc d’haver-se proclamat la II República , el
caporal de la Guàrdia
Civil va visitar l’alcalde senyor Casanovas perquè, d’acord
amb el contracte que l’Ajuntament havia signat, procedís a emblanquinar la
caserna. El regidor senyor Simó va dir-li que creia que el millor fora que es
suprimís la Guàrdia
Civil per lo poc que es necessitava , i que quan arribava el
cas d’haver-ne de menester, gairebé
sempre els havien enviat a altres punts quedant desemparada la població. I
proposava la conveniència de substituir-los pels Mossos d’Esquadra i
traslladar-los al districte segon (Montgat) on, per ésser un barri industrial i
tenir allà les vies de comunicació, podien ser més útils.
L’alcalde va visitar, el 27 de maig,
al Governador per parlar de la substitució de la Guàrdia Civil pels
Mossos d’Esquadra. I també va parlar amb el capità de la força d’aquella
institució, el qual li va comunicar que, de
moment, es trobava impossibilitat de poder atendre les comandes de
personal que li feien de diversos pobles, confiant que quan s’hagués aprovat
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la qüestió de les forces de guarda seria
modificada i, aleshores, l’Ajuntament podria escollir el que millor cregués
convenient.
El propietari de la casa de la
caserna va morir i la vídua de Solà es va vendre la casa, l’any 1932, a Na Dolors Rull de
Coll, ja que l’Ajuntament havia notificat l’acabament del contracte en acabar
l’any.
A
l’agost del 1932, es va rebre un escrit del sots-caporal de la caserna de
Vilassar de Mar que deia que, en el cas que l’Ajuntament de Tiana volgués instal·lar
una caserna de Mossos d’Esquadra amb les condicions que s’acostumaven a oferir,
com eren caserna, llum, serveis, beneficis i altres, ho havia de sol·licitar
fixant clarament les condicions en la resposta a la proposta.
El
desembre del 1932, el tinent de la comandància de Badalona es va dirigir a
l’Ajuntament de Tiana en resposta a la comunicació de que el contracte de
lloguer de la casa de la caserna havia estat rescindit, i demanava a
l’Ajuntament que li proporcionés un altre allotjament gratuït, o si no
traslladarien la caserna a un altre poble on li oferissin. El senyor Simó,
regidor per Esquerra Republicana, va comunicar que la força pública en el
primer districte (Tiana) no era necessària, ja que, si bé hi havia diferents
lluites polítiques, s’havien pogut passar sense la intervenció de la Guàrdia Civil. I
manifestava que tots els catalans en tenien greuges i no s’havien sabut situar
al lloc que els hi pertocava. El senyor
Simó va comunicar, així mateix, que essent probable la separació del districte
segon (Montgat) del districte primer (Tiana), quan hagués de menester la força
armada ja la demanaria. El senyor
Vilarnau, regidor de Tiana pel Foment Cultural, va dir que si no hi havia
aquella mateixa força armada alguna altra hi hauria d’haver en el terme
municipal.
Malgrat
tot lo esmentat fins aquí, el contracte de lloguer no es va rescindir fins
l’any 1939.
A
començaments de febrer del 1939 es van enviar 7 guàrdies a Tiana, que varen
ocupar la Torre Seguí
del carrer de San Francesc número 5. La comandància va tornar a demanar a
l’Ajuntament que busqués allotjament per als guàrdies, i el consistori va
demanar al propietari de la
Torre Seguí que accedís a llogar la seva casa. El propietari
va demanar 1.800 pessetes anuals i es va encarregar a l’arquitecte municipal
senyor Riudor que presentés un informe de les obres a portar a terme per
allotjar quatre guàrdies amb les seves famílies i tres solters. El cost de les
obres pujava a 30.000 pessetes i l’Ajuntament ho va trobar excessiu, per lo
qual es van buscar altres alternatives, com Can Cardús. Però les obres a portar
a terme per tal d’habilitar la casa pujaven 28.000 pessetes i es va desestimar.
Finalment,
el juliol del 1939 es va decidir signar un contracte amb el propietari de la Torre Seguí per
allotjar la caserna de la
Guàrdia Civil , que comprenia la demarcació dels termes
municipals de Montgat, Alella i Tiana. I també s’acordà rescindir el contracte
de la casa del carrer de Sant Domènech de Dolors Rull.
En
el moment de la rescissió del contracte, Dolors Rull encara no havia cobrat els
anys 1936-1939, ni els va arribar a cobrar mai. En quedar lliure la casa va fer
construir el barri (la tanca de ferro)
que tancava el final del carrer, amb una forta protesta dels veïns perquè
ja no podien donar la volta amb el carro al final del carrer tal com sempre
havien fet.
Pocs
dies després d’acabada la guerra civil a Tiana, l’alcalde va entrevistar-se amb
l’apoderat d’Alfons Montcanut, de qui va obtenir l’autorització perquè la torre
de l’Avinguda Albéniz número 2 fos destinada provisionalment als detinguts
preventius que tingués de fer el comandant de la caserna de la Guàrdia Civil.
L’any
1941 es va crear al Masnou una nova caserna de la Guàrdia Civil. En
no haver-se realitzat totes les obres de condicionament de la torre de la vídua
de Miquel Seguí, l’aquarterament no reunia les condicions adequades i la tropa
es va traslladar a la nova caserna del
Masnou. L’Ajuntament del Masnou va demanar al de Tiana que contribuís a atendre
les despeses de la nova caserna, però a Tiana s’hi van negar al·legant que al
llarg dels trenta anys que la caserna havia estat ubicada a Tiana no s’havia
reclamat mai cap quantitat a l’Ajuntament del Masnou.
Tiana,
l’abril del 1942 va voler recuperar la caserna
de la Guàrdia Civil
i va començar els tràmits per poder començar a construir una caserna. El mes de
maig, un tinent coronel de la
Guàrdia Civil va visitar diversos terrenys per a
l’emplaçament de la nova caserna i va donar
preferència a uns terrenys propietat del marquès de Monistrol que hi
havia entre els carrers de Calvo Sotelo (avui carrer de Pompeu Fabra) i Edith
Llauradó. El 25 de maig l’Ajuntament va obtenir el consentiment del marquès de
Monistrol per la cessió de l’esmentat terreny i es va acordar que, mentre es
portava a terme la construcció de la nova caserna, es llogaria als hereus de
Miquel Seguí la casa número 5 del carrer de Sant Francesc per oferir-la al
Director General de la
Guàrdia Civil per tal que la força es tornés a instal·lar a
Tiana.
El
mes de juliol, l’arquitecte municipal senyor Riudor ja tenia llest el projecte
corresponent a la nova caserna en els terrenys del marquès i es va posar a
exposició pública per a tots els tianencs. El 22 d’octubre, després de totes
les gestions portades a terme, la Guàrdia Civil s’instal·là novament al número 5
del carrer de Sant Domènech.
L’escriptura
de cessió dels terrenys del marquès de Monistrol es va signar el juliol del
1943, i ja teníem el terreny. Però, amb els ingressos normals de l’Ajuntament
no es podia procedir a la construcció de la caserna: 120.000 pessetes i el
terreny era l’aportació que havia de fer l’Ajuntament.
El
desembre del 1943 s’aprovava un pressupost extraordinari per a la construcció
de la caserna i de les Escoles. L’octubre del 1944 l’Ajuntament rebia un escrit
del Banco Español de Crédito en el que li comunicava que se li concedia un
crèdit de 300.000 pessetes, al 4 % d’interès i a retornar en 50 anys, per a la
construcció de la caserna i les escoles.
Als
anys següents consten nous intents i sol·licituds de noves concessions de
crèdits per a construir la caserna, que no va arribar mai a construir-se.
Els
hereus de Miquel Seguí, davant de la dificultat de poder tornar a ocupar la
seva casa els estius, varen decidir construir-se una nova casa, l’any 1949, a l’Avinguda Albéniz.
L’Ajuntament, per la seva banda, veient les poques possibilitats que hi havia
de construir la caserna, l’any 1951 proposà al marquès de Monistrol permutar el
solar que havia cedit per fer-hi la caserna per un altre al carrer del carrer
del Marqués de Monistrol i carrer de
Sant Francesc, per a dedicar-lo a construir-hi una plaça-mercat a la vila.
Finalment, l’1 d’agost del
1962, i per ordre de la superioritat, l’aquarterament de la caserna de Tiana es
va traslladar al poble de Montgat, on va romandre fins fa pocs anys, quan es va
tancar després de la implantació dels Mossos d’Esquadra a la zona del Maresme.
